Micromons
“...la inspiració, és a dir, un estat d’alerta amatent i perspicaç, trist i alegre alhora, prepara tant per la tragèdia com per a la comèdia [...] I també necessita estímuls, situacions noves i nous reptes-obstacles. [...] una de les amenaces principals és el “desecament del món”;, és a dir, el perill de l’empobriment de la nostra percepció del món. [...] la bellesa poètica, per mitjà de la metàfora, la imatge, el ritme i el sentit...”
ADAM ZAGAJEWSKI
ADAM ZAGAJEWSKI
Des de les meves anteriors obertures venecianes en les que el pas del temps i les vides amagades en l’interior de cada llar es feien constància a través d’embolcalls enrunats, façanes vetustes sempre en connexió, s’arriba a buscar el més ínfim, allò imperceptible, minúscul però la essència del que es segueix sentint. A partir de la provocació de la mirada, congelada en aquestes vivències, s’inicia la lluita o diàleg entre abstracció i figuració, pintura i fotografia.
El llenguatge plàstic domina l’impuls i la serenitat de la còpia controla l’explosió. No es persegueix únicament la representació objectiva, el tamís del material obliga a fer la interpretació subtil poc o molt entenedora però sí sentida.
Potser, un regust amagat de la meva formació com a restauradora per intentar allò quasi inassolible de la plasmació de la realitat feacent, però amb aquell característic pols.
El llenguatge plàstic domina l’impuls i la serenitat de la còpia controla l’explosió. No es persegueix únicament la representació objectiva, el tamís del material obliga a fer la interpretació subtil poc o molt entenedora però sí sentida.
Potser, un regust amagat de la meva formació com a restauradora per intentar allò quasi inassolible de la plasmació de la realitat feacent, però amb aquell característic pols.
From the previous Venetian Overtures in which the passage of time and de hidden lives inside each home are verified through rune wrappers, old facades always in connection the most minimal, the imperceptible, tiny but the essence of feeling is sought.
From the provocations of the gaze, frozen in these experiences, the dialogue begins and the struggle between obstruction and objective figuration that forces the subtle interpretation between little and much understood but felt way of doing.
Perhaps the aftertaste of my hidden restorer training to try the difficult enterprise of expression the abstract reality with the characteristic pulse.
From the provocations of the gaze, frozen in these experiences, the dialogue begins and the struggle between obstruction and objective figuration that forces the subtle interpretation between little and much understood but felt way of doing.
Perhaps the aftertaste of my hidden restorer training to try the difficult enterprise of expression the abstract reality with the characteristic pulse.
