Fil d’Ariadna


L’ESCALA, GIRONA
AUGUST - SEPTEMBER 2023



Fills que s'endú el vent del mar cap a altres oceans llunyans, a una gran illa, aquest cop. Fills amb els que connectem amb un fil invisible però conscient, que marxen per donar mort a les pors i vèncer la incertesa del desconegut deixant que l'instint sigui el seu far. Amor cap el mar i els seus éssers que inspiren el cap i la fi d'un cabdell que ens manté en contacte.

Com Teseu, fent palès el seu valor, amb la càmera en mà, t'enfrontes a les profunditats laberíntiques de Ningaloo Gulf darrera la bellesa de les criatures marines, aconseguint despertar els instints expressius aquí a la Mediterrània amb l'afany de protegir-los. Valor també d'Ariadna de deixar que Teseu mati el seu germà. Amb el mateix sentiment que ens connecta genèticament, de tan lluny et sento a prop mentre admiro la teva capacitat per disparar en el moment precís, captant allò únic amb el segell característic del teu equilibri que aporta l'harmonia al meu mon entròpic, el meu far.

A diferència d'Ariadna, abandonada a l'illa de Naxos, jo no sento aquest abandonament tot i la llunyania, sinó que rebo la teva energia a través d'aquest fil vermell generador que m'impulsa a la creació que espera ser salvada per Dionís. Amb el meu llenguatge, admirant tota la teva força compositiva he estat capaç de sentir-me més a prop de l'emoció que transmeten aquests grans éssers i que compartim i volem protegir en el nostre univers aquàtic. Potser perquè a totes les Ariadnes les salva Dionís, el déu de la embriaguesa, el déu de l'onatge bullent de la vida, el déu del fons del patiment del món (Nietzsche dixit). 

I Dionís immortalitza Ariadna.
Carme Dapena



Teseu, fill del rei Egeu, s’amaga amb 14 joves atenesos destinats a ser presa del minotaure. És el tribut de la ciutat d’Atenesa la ciutat de Cnossos. Teseu està disposat a matar-lo i d’aquesta manera alliberar el poble atenenc. La princesa Ariadna, filla del rei de Creta i germana del minotaure, s’enamora de Teseu. El laberint del palau de Cnossos és l’espai de captivitat del minotaure. Ariadna, malgrat que estima profundament el germà, ajuda a Teseu i li entrega un cabdell de fil: el fil d’Ariadna.

Teseu entra al laberint i dona mort al minotaure. Amb el fil d’Ariadna surt victoriós. Teseu és un heroi. Però el rei Minos se n’adona de seguida de la matança i entra en còlera. Teseu apura la seva fuga i amb ell marxa Ariadna que per amor ha traït al germà estimat, la seva família, la seva terra i la seva ciutat. Però Ariadna no arribarà a conèixer Atenes, la ciutat de Teseu. Quan desperta a la vora de la platja veu el vaixell allunyar-se a l’horitzó impulsat per un misteriós vent. Abandonada per Teseu a la illa de Naxos.



“Si us doneu un temps per a resseguir els darrers treballs de Carme Dapena, podreu endevinar-hi un acostament a un concepte integral d'estar (en la natura), plantejat com una plataforma des d'on realitzar immersions creatives.

Des d'allò macro, atmosferes denses i treballades capa a capa, on la pintura desapareix a estones per cedir el protagonisme a interpretacions quasi tàctils del pla pictòric; fins a allò micro, les relacions empàtiques que l'artista estableix amb el fet vital que l'envolta, i que agafen forma iconogràfica en animals i plantes.

Els fils ens apareixen des de temps enrere, no només ara en aquesta ocasió, estan filats des del treball personal, actiu des de la plàstica, i doten d'un vestit visual a un pensament relacional amb el nostre món, aquest que tenim ara i que, de manera progressiva, sembla canviar dia a dia. La resistència segurament és un desig de no ser vençut, alhora que un valor comunicatiu, de transmissió de missatges que, en el cas de la Carme, sovint acaben apareixent rere els seus treballs.

Amb "El fil d'Ariadna" descendeix segurament a una profunditat on els valors més propis de la superfície, el que és conscient, són rellevats per intuïcions, relats inconscients, formes del silenci abissal, individual, que tots tenim i que ella vol desvetllar.

L'art, finalment, com un descabdellament valent, on la llum visualitza el que és íntim i genuí.”



Jaume Geli Julbe
“If you give yourselves time to trace the latest works of Carme Dapena, you will discern therein an approach to an all-encompassing concept of being (in nature), conceived as a platform from which to undertake creative immersions.

From the macro perspective, dense atmospheres, meticulously worked layer upon layer, where painting intermittently vanishes to yield the spotlight to almost tactile interpretations of the pictorial plane; to the micro, the empathetic connections the artist establishes with the vital matter that surrounds her, taking iconographic form in animals and plants.

The threads have been present for some time, not just now on this occasion; they are spun from personal labor, actively rooted in the realm of the plastic arts, and they clothe a visual garment on a relational thought with our world, the one we have now and which, progressively, seems to change day by day. Resistance is likely a desire not to be vanquished, as well as a communicative value, a means of conveying messages that, in Carme's case, often emerge behind her works.

With The Thread of Ariadne she descends, no doubt, to a depth where the values peculiar to the surface, the conscious, are supplanted by intuitions, unconscious narratives, forms of the abysmal, individual silence that we all possess and that she aims to unveil.

Art, in the end, is like a brave unraveling, where light visualizes what is intimate and genuine.”


Jaume Geli Julbe